Pàgina d'informació sobre el Baix Vinalopó per a l'alumnat de quart del CP Miguel de Cervantes d'Elx

dimarts, 29 de març de 2011

Santa Pola

Fitxer:Escut de Santa Pola.svg
Escut de Santa Pola
La seua població l'any 2010 era d'aproximadament de 33.000 habitants (santapolers, santapoleres)


Història

El seu origen històric es remunta al Portus Illicitanus, que realitzava l'activitat comercial de la ciutat romana d'Illice (Elx).
El castell de Santa Pola es va construir el 1557 i s'ha mantingut fins a avui. 

Economia i natura


Port de Santa Pola
La seua economia té dos pilars bàsics: el turísme i la pesca. És també molt important la indústria derivada de l'explotació de les salines. Les Salines també mantenen una gran riquesa de fauna i flora que han fet que el seu paratge haja estat declarat Parc natural pel govern valencià.
El Castell de Santa Pola

Foto de Rafa 3R trobada en flickr

Torre de Tamarit, situada a les Salines de Santa Pola


Informació de la wikipèdia. 

dijous, 24 de març de 2011

Assarbs, vies de vida ("Azarbes, cauces de vida" títol original)

Vídeo de la pàgina http://ahsa.org.es/ ( Amigos de los Humedales del Sur de Alicante)

Curt documental sobre la biodiversitat (flora i fauna) de la comarca del Baix Segura i Baix Vinalopó i la relació amb els usos agraris tradicionals.
Produït per (AHSA) Amigos de los Humedales del Sur de Alicante.
Direcció i Fotografia: Alberto Saiz
Idea i Guió: Sergio Arroyo
Guanyador del 2n Premi de la Fundació Biodiversitat en la Categoria curtmetratge documental (2011).

Assarb [de l'àrab 'canal']: Séquia que recull les aigües sobreres de regar i les de filtració.

dimecres, 23 de març de 2011

Aiguamolls "Els Carrisars d'Elx"

Documental (trobat a la pàgina de http://ahsa.org.es/) que relata la restauració d'un antic abocador situat en els Carrissars d'Elx, per la seva conversió en zona humida, dut a terme dins del projecte de AHSA (Amigos de los humedales del Sur de Alicante) per a la regeneració de la zona humida de la Bassa de la Camamilla.


Informació sobre Els Carrisars d'Elx

diumenge, 6 de març de 2011

Visita a Crevillent

El proper dimarts 14 de març l'alumnat de quart té programada una visita a Crevillent guiada per personal de l'Oficina de Turisme d'aquesta població de la comarca.

Flora del Baix Vinalopó

FLORA I FAUNA

Pel camp pots trobar moltes plantes que ningú no ha plantat. A aquest conjunt de plantes, que creixen d'una manera natural, en una zona determinada, se li diu flora.
El mateix passa amb alguns animals: que no necessiten l'atenció de les persones per a sobreviure. Tot el conjunt d'aquests animals que viuen en la nostra comarca és la fauna del Baix Vinalopó.
LA FLORA DEL BAIX VINALOPÓ
Timó
La vegetació al Baix Vinalopó degut al poc que plou és estepària, quasi desèrtica i adaptada a la secada.
Margalló
Les serres de la comarca són del domini del matoll. Colònies de romaní, timó i ginebre creixen en les solanes de les serres de Crevillent, Negra i Santa Pola. També en aquesta última, i pròxima al mar és freqüent trobar el margalló de grans fulles palmellades. 
L'espart és la planta més representativa de la comarca; ha estat i és utilitzada com matèria prima per a les estores. Adaptada a la secada creix a la serra de Crevillent i a la de Santa Pola. També en aquests llocs creix el pi blanc, sobretot en les ombries i barrancades. Aquest arbre ha fixat en gran part les zones dunars dels Arenals del Sol, juntament al barró i la bufalaga.
Salicornia
En els saladars adaptats als terrenys salobres, la sosa fina i la salicòrnia són les plantes més freqüents (amb fulles carnoses i escasses per a evitar l'evaporació).
Jonc
En el Fondo abunda el carris: canyís, canya, joncs, baladre, tamarit, magraner ...

La palmera és l'arbre més abundant en la comarca. En altre temps el seu cultiu fou molt important. Hui s'aprofiten escassament els dàtils i les palmes. La indústria artesana de la palma aprofita les fulles de la palmera.

El xop il·licità (Populus euphratica) (clica sobre les paraules per a veure la seua imatge) està localitzat a Elx a un quilòmetre del pantà. Forma un conjunt que rodeja en vàries files la riba esquerra del Vinalopó.
 La seua alçària no sobrepassa els quatre metres i té com característica la forma de les seues fulles que són de tres classes: unes allargades, altres ouades amb les voreres llises i altres amb les voreres dentades. ions autòctones, que poden ser greus.
Aquests xops són únics en tota Europa i solament es poden trobar en comptades localitats del nord d' Africa i en les ribes de l'Eufrates.
Full d'activitats per a imprimir:

dimecres, 2 de març de 2011

El Fondo, parc natural

Anar a la pàgina on es pot veure el video del Fondo parc natural.
Veure video del programa croniques de la TV2. Fer clic sobre les paraules anteriors.

El Fondo és un parc natural del País Valencià que es localitza entre les localitats de Crevillent i Elx, en la comarca del Baix Vinalopó.
Els dos embassaments de major extensió i capacitat són el de Llevant i el de Ponent, que ocupen 450 i 650 hectàrees. La capacitat de l'Embassament de Llevant és de cinc milions de metres cúbics i la de l'Embassament de Ponent, d'onze milions de metres cúbics.

Vegetació

La formació vegetal dominant és el senill que envolta i colonitza les aigües poc profundes, alternant en algunes zones amb formacions de joncs.
Joncs
Les basses perifèriques estan constituïdes per aigües rases amb alt grau de salinitat. En elles, les formacions de saladar, que inclouen entre d'altres espècies LimoniumHalocnemunSuadea o Salicornia, constituïxen una vegetació típica en la zona de gran interés.
Les palmeres i la filera d'eucaliptus que voregen el canal principal i travessen el Parc constituïxen una imatge característica de la zona.

Fauna


Alena o xarxet marbrenc.
L'avifauna és la major riquesa del Parc. Hi ha espècies de fauna com l'anguila, la llissa cabuda i, sobretot, el fartet  un peix endèmic del mediterrani. La sargantana cua-roja és l'espècie més abundant entre els rèptils, mentre que la gambeta d'aigua dolça també resulta nombrosa.
L'abundància i diversitat d'aus del Parc ha permés catalogar-lo com a zona humida d'importància internacional.
Entre les moltes espècies presents al parc, destaquen especialment, l'alena o xarxet marbrenc i l'ànec capblanc. La primera d'elles té al Fondo el seu principal punt de cria de tota la península, i no es troba en cap altre punt del continent. L'ànec de capblanc també presenta al parc un dels nuclis principals de població a nivell mundial.
 També fa niu l'ànec blanc, espècie difícil de trobar.
ànec cullerot
En la temporada hivernal s'arriben a les majors concentracions d'aus, destacant espècies com el cullerot, el boix o la fotja  y arriben a superar els 30.000 exemplars.
2006-06-05 blaesshuhn.jpg
Fotja
Altres espècies que es poden veure al parc són: l'arpellot de marjal, l'àguila pescadora  i les mallerengues, totes elles amenaçades per la desaparició.